Qualificació o Avaluació ?

 Última entrada del blog i segurament la més profunda en quant a reflexió. Ha sigut de les assignatures que més ganes tenia de donar quan començava la setmana per com es va plantetjar des l'inici. Pràctica, pràctica i més pràctica, aprendre mitjançant la pràctica. Pense que és una dinàmica que no deuria de canviar per als companys i companyes que venen de tercer. Principalment perque som l'especialitat d'Educació Física i el nostre àmbit és estar en el gimnàs o en el pati aplicant totes les metodologies possibles i poder valorar quines ens agraden més o quines ens fan la tasca docent més fàcil.

Això s'ha complit, em tractat amb sessions novedoses com l'esgrima que molts segur acabarem aplicant en les nostres futures programacions didàctiques, igual que els esports no habituals. Per curriculum, també la introducció de la pilota deu ser un punt d'inflexió per a nosaltres. Fer de nexe en els esports dels nostres avis i intentar mantidre el joc per execel·lència en el País Valencià. Està en les nostres mans que seguisca viu.

Pense que les coavaluacions deurien tindre un caràcter diferent. No resumir-se en posar la nota als companys, si no donar la opinió cap a certes coses que poden millorar. Estem en una part de la nostra formació on és fonamental rebre feedback tant dels docents com dels companys i companyes i, saber acceptar les crítiques, que no son per baixar-nos la moral, si no per ajudar-nos a millorar. La part del docent en quant a avaluació l'he vista un poc pobre, hi havia una nota però no ha hagut temps per aclarir per què uns una nota i d'altres altra. Sé que parle per tots que ens haguera agradat saber més sobre com millorar les notes qualificacions que tant important son per al nostre futur. Per últim, l'autoavaluació. Potser una de les eines d'avaluació més complexa per el nivell de sinceritat que cal tindre amb u mateix. Personalment, en les sessions he estat actiu en tot el que s'ha proposat, però jo ja tinc la meua experiència dirigint sessions i grups, i sé de companys i companyes que no tenen aquesta experiència i tampoc han vuigut ser protagonistes en algunes de les possibilitats. Molts ens queixem de mestres que no han sigut l'exemple a seguir, però acabant Magisteria ens trobem a futurs mestres que van a seguir aquests passos.

En conclusió, els tres docents que han format part d'aquesta assigantura l'han fet seua d'una manera pròpia i original, ens han aportat moltíssimes coses possitives i baix el meu punt de vista, cap de negativa. Espere que els companys de cursos posteriors tinguen la mateixa sort.