La pilota
La pilota valenciana és un esport que, en allò personal, m'ha acompanyat en gran part del meus camí en l'educació primaria. Però en primer lloc voldria comentar d'on comence a conèixer el mon de la pilota. I com no, del meu poble. El meu poble està en Alacant, en la Marina Alta, prop de poble com Pego o Ondara. És una zona on hui en dia es continua jugant a pilota al carrer constantment, principalment raspall i llargues. En les festes patronals, sempre s'organitzaven partides infantils i professionals d'exhibició, on veies com la gent que es dedicava a la pilota feia meravelles. Mon pare de jove jugava i guardava pilotes de badana amb les que jo, inocent, intentava jugar. Quan portava un parell de colps, deixava eixa pilota perque em feia la mà vermella. Però així em vaig introduïr jo en la pilota.
Més tard, en l'escola, quan anava a 4rt, vam començar un projecte de raspall. Cadascú tenia dos opcions: o fer-se un guant mitjançant cartes o cartó, o comprar-se un guant de cuir i didals de pell. Evidentment, tant mon pare com jo vam decidir per aquesta segona opció. En les sessions d'Educació Física, la mestra ens ensenyava la reglamentació bàsica i com era recomable colpejar la pilota. Tot açò venia perque en els esbarjos anaven a realitzar-se durant el segon trimestre, unes lligues entre cursos. Montariem el terreny de joc amb bancs de fusta i limitaven la zona per donar-li certa semblança a un trinquet. Els arbitres dels partits erem els alumnes que eixe dia no teniem que jugar. Qui vuiguera, podia quedar-se mirant les partides i es podeu imaginar com eren eixos dies. Molta gent que no ho havia fet mai es quedava bocabadada. Teniem també mestres controlant que les coses no es complicaren però, que jo recorde, mai va ocorrer res.
No va ser fins que vaig entrar al grau superior d'esport, el TAFAD, on vaig tornar a reprendre la pràctica de pilota valenciana. Van ser vora 12 anys sense que la poguera practicar en un ambient escolar o acadèmic. En tota secundaria no vaig tastar res de la pilota.
Una vegada arribats a 4rt de carrera de Magisteri torna a aparèixer l'oportunitat no sols de practicar-la, si no d'anar a un trinquet oficial, cosa que no havia fet mai en la vida. En la següent entrada comentaré com va anar aquesta sessió. Però el que més em va sorprendre va ser veure que la majoria dels meus companys i companyes no sabien res de la pilota. Però res és no saber ni que existia el raspall com a modalitat.
En conclusió, la pilota valenciana és un nexe d'unió entre la població més vella i la més jove que, per desgracia, està desapareguent. És un esport d'una carga cultural enorme que cal que no fem oblidar a generacions futures. Un esport tant nostre no pot oblidar-se de les ments de la població del País Valencià.
Bon dia Joan,
ResponEliminaEn els aspectes textuals, he de dir que el text està perfectament estructurat, segueix un fil conductor en una estructura clara on podem vore un començament, una introducció i una bona conclusió (que comentaré després).
A més, no he trobat cap falta d'ortografia i pense que utilitzes un gran ventall de paraules diferents, per lo que considere que es una entrada en una gran riquesa lèxica.
En el referit al contingut:
Encara que la meua experiència en la pilota no siga tan àmplia com la teua al voltant de la pilota, he de dir que al meu poble també es juguen partides amistoses, encara que poc a poc han anat desapareguent.
Per una altra banda, trobe que la Pilota és un esport important en la nostra tradició i que hem de cuidar-lo una mica més perquè no desaparega. Per tant, com a docents tenim un paper molt important perquè això passe i aquest esport tinga la importància que mereix.
Per tant, la meua nota ací és un 10.
Llegint aquesta entrada m'has fet traslladar-me a tot el que has viscut amb la pilota, m'ha agradat molt el que ens contes del teu pare i de com el vas introduïr en aquest món i en aquest esport. Pense que has sabut parlar i desenvolupar els continguts que havíem de tractar en aquesta entrada. A més, l'estructura del text pense que és l'adequada i és clara. M'haguera agradat veure algun carrer o Trinquet del teu poble on es jugava a pilota, així haguera sigut més complet. La nota que el pose és un 9.
ResponEliminaHola, Joan. En aquesta entrada has sabut captar l'essència, que jo crec, té aquesta activitat. És una mirada al passat que ens fa plantejar-vos per què aquest esport segueix present hui dia. Textualment l'escrit és molt correcte
ResponEliminaLa nota d'aquesta entrada és un 9, enhorabona.