Reflexió i autoavaluació

 

1. El nostre objectiu com futurs docents de la pràctica esportiva en les escoles és fomentar l'esport sense que el guanyar o perdre siga allò que importe. En els esports d'equips, el treball en equip per aconseguir una meta cal que siga el vertader objectiu, ja siga fer una canasta o sumar un gol. En els esports individuals, la cooperació es manté, ajudant-se uns a altres amb millores de tècniques o ajudes determinades que sols en la ment d'un alumne apareixen.
2. El rugbi ha sigut l'esport que més m'ha motivat i agradat, també per la forma que es va presentar a l'aula i com les sessions van funcionar amb la seua deguda progressió. Em va fer plantejar-me introduïr-lo en la meua programació.
3. Uns dels jocs de les sessions de bàsquet on teniem que anar avançant conforme anotàvem, podria ser una tasca per parelles i així incloure la part cooperativa en l'activitat.
4. La primera estratègia: fer veure a l'alumnat que l'objectiu dels esports no és basa en la victòria o en la derrota, si no en el plaer de la pròpia pràctica de determinat esport.

La segona estratègia: si es treballa en equip i s'ajuden uns a altres, la pràctica de qualsevol esport serà millor. Per exemple, si un equip té un batejador en baseball molt bò, aquest pot ajudar a l'equip contrari a batejar d'una forma correcta.

La tercerna estratègia: llevar la puntuació. Pràctica un esport en un temps limitat sense importar quin siga el resultat, donant-li la importància a la tècnica i a la tàctica.