Tradició contra Modernitat
"Cualquier tempo pasado fue mejor" deia Jorge Manrique en Las Coplas , introduïnt una mena de reflexió sobre si allò passat o allò futur era millor. Els nostres majors ens comenten els jocs que tenien en la seua infància, tots ells amb materials que pogueren trobar al seu abast. El meu pare, per exemple, jugava a tirar-se pedres amb els amics en la muntanya i el joc acabava fins que a algú li eixia sang per algún lloc o és feia massa mal com per poder continuar. Hui en dia això és impensable que els xiquets i les xiquetes acaben fent-ho. I molt menys en un ambient escolar. En l'escola antiga triomfaven jocs com el sambori, que encara es veuen en l'actualitat. Era un joc que jugaven tant xics com xiques i, tenint en compte el context social en el que vivien (anys 60 i 70), podriem estar parlant del primer joc coeducatiu.
En l'actualitat, trobem formes de diverses de jugar en l'àmbit escolar: hi ha qui decideix seguir amb jocs com el sambori, d'altres que prefereixen jocs esportius ja siga el futbol o pilla-pilla i també trobem qui es decanta per jocs rítmics, ja siga ballar o cantar. Moltes son les variants que apareixen i amb aquestes podem implementar un sistema creatiu i original en les nostres futures sessions d'Educació Física. El "problema" ve fora de l'escola. Cada vegada trobem més xiquets i xiquetes que baixen al parc amb un mòbil o una tableta electrònica, amb total consentiments dels pares i les mares. "Es que així li pega el sol" sol ser una de les excuses. Aquest ús de la teconologia no és gens convenient en el desenvolupament social i cognitiu dels nostres futurs alumnes. Aumenten els casos d'obsesitat infantil i és relaciona sols amb la dolenta alimentació, que també és altre tema importante, però s'oblida que aquest sedentarisme infantil afecta i en gran mesura a la població.
Nosaltres com futurs docents relacionats amb la pràctica esportiva cal que trobem un pont intermedi entre la pràctica esportiva i l'ús de les tecnologies. Sistemes de gamificació on els gustos dels xiquets i xiquetes entren en joc son mètodes que ens ajudaran a dur endavant les sessions introduïnt les tecnologies dins de la part pràctica. Està en les nostres mans poder revertir la situació i modernitzar les sessions tant tradicionals de l'Educació Física.
En definitiva i per acabar aquesta primera entrada, cal fer consients als nostres alumnes dels jocs tradicionals que existient i que puguen comparar allò que feien els nostres majors amb el que ells fan actualement. I un mode de fer-ho poden ser les noves tecnologies, fer-los a ells els veritables protagonistes d'aquest procés d'ensenyament-aprenentatge.
Bon dia, Joan
ResponEliminatrobe que és una entrada ben estructurada, sense faltes d'ortografia i escrita en coherència i que engloba les idees principals que pense que has de tractar aquest tema.
A més l'entrada té un disseny simple que convida a llegir sense distraure's
del text principal encara que potser li falta una mica de color.
En el referit al text i a les idees que aquest aporta, he de dir que em trobe totalment d'acord. Hem vist com han evolucionat els jocs, que han aparegut nous i que existeixen alguns que es mantenen i que com a docents hem de ser capaços d'obrir al màxim la ment de l'alumnat pera que puguen elegir aquells que més els agraden.
La meua nota és un 9.
Hola Joan, en primer lloc, vull dir-te en aquesta entrada, la primera del teu blog, que aquest és atractiu i original, a més el llenguatge i l'ortografia són correctes.
ResponEliminaQuant al contingut d'aquest post, s'ajusta al demanat pels docents i com a opinió personal, dir-te que m'ha agradat molt, ja que m'he sentit identificada en algunes coses, perquè el meu pare m'ha contat coses molt paregudes a les que tu ens contes. A més, aquesta entrada em porta a fer una gran reflexió per tot el que dius. Per aquesta raó, la nota que el pose és d'un 9.
Hola Joan. En aquesta primera entrada que has parlat sobre els esports tradicionals i els moderns, has fet una gran reflexió i personalment he de dir que tenim pensaments molt semblants, pense que la combinació de tots dos pot ser molt bo per a tots.
ResponEliminaQuant a l'estructura de l'entrada, és un text que es llig de manera fluida i amena, a més està molt ben organitzat i estructurat, la meua nota seria un 10.